Naturalesa

El paisatge de la Vall d'Aran és atlàntic: boscos caducifolis de faigs i roures, i boscos sempre verds d'avets i pins negres. La inaccesibilidad de algunas zonas ha permitido la supervivencia de especies como el urogallo, la perdiz nival, la nutria y el isard. La inaccessibilitat d'algunes zones ha permès la supervivència d'espècies com el gall fer, la perdiu nival, la llúdriga i l'isard. La truita habita els rius i els llacs d'origen glacial.

Paisatge Vegetal

El paisatge vegetal de la Vall d'Aran és en bona informe molt diferent a la resta del Pirineus català, com a conseqüència de la seva situació geografica. En aquesta comarca hi ha bàsicament dos factors importants en la variació de la vegetació: l'altitud, i un altre, molt particular, relacionat amb l'eix principal de la vall, de la qual depèn la penetració d'aire marítim humit. La vegetació s'estén per tot arreu. Els boscos i prats ocupen grans extensions.

A l'alta muntanya trobem avets i pins negres i en la part mitjana|mitja i baixa, pins silvestres, hagis, roures i variades espècies de tipus humit com|com a bedolls, til·lers freixes, avellaners i alguns aurons.
Els boscos aranesos amb una extensió de 10.475 ha poden classificar-se entre els millors del Pirineus espanyol, tant per quantitat com per qualitat fustaire.

Com a plantes de fruits comestibles trobem: la maduixa (a Rencules i l'Artiga de Lin), la xicoira (Aiguamótx), el te de muntanya (Riu Malo), l'àrnica (a Pruedo i la ribera d'Aiguamotx), el créixens , el frambueso i el seu fruit el gerd (Rencules). A moltes pastures abunda la regalèssia.

Hi ha a més una gran varietat de flors silvestres, a la vora dels camins de muntanya, en alguns alts prats, i molt particularment, com en les altres muntanyes pirinenques, en alguns camps abandonats on arriben a formar verdaders jardins molt colorits. A l'alta muntanya trobem flors tan atractives com les gencianes blaves, en el Pla de l'Artiga i en el Tuc dels Armèros En les zona roqueñas, es troben extensions de rododèndron de bella floració rosada, que cobreix, de vegades perillosament, el terreny.